TEMPS DE KILIANS I MESSIS.....

Quins craks aquest parell, probablement els numeros 1 mundials en la seva disciplina, i tots do tant refutudament normals i senzills , l´hera dels galàctics, i pavones s´ha acabat....diga´ls-hi Giacomellis o Cristianos, ara el que és porta és els Kilians i els Messis, sí: treball ,disciplina i serietat , diguem-ho també una mica de virtuisis-me o una mica força , peró són dos exemplars magnífics on és un privilegi que els seus seguidors de totes les edats i llocs si vulguin assemblar i intentar arribar a ser com ells.Tots dos fant escola un en els seu camp futbolístic que evidenment el seu aspectre mediàtic és de milions i milions de seguidors l´altre en el petit pero no menys desprecialbe món de la muntanya , també es lo rei, el pelé dels skis i les bambes de córrer per muntanya , tots dos ho fant per afició , per estimació, per passio al seu sport i no per diners i fama, són genis sons els eisteins del seu sport,no n´hi hauria prou amb tots els diners del món ja que el què fant no te valor, per pagar el que aporten a la nostre societat que el que busca són icones idolatrades i que moltes vegades són averracions de la societat que ens el fan menjar amb patates, i llavors passa el què passa, ja era hora que els que estan a dalt de tot de la piramide siguin exemples correctes a seguir i no xatarra que es rovella a qualsevol preu, digali Cristianos, Matas o qualsevol altre paràsit de la nostra societat.

Ah!! aquest cap de setmana 4700 metres ....no està mal no???PDG a la vista.

SORTIM A FER ESQUÍ DE MUNTANYA QUAN TOCA

Dilluns de Pasqua, estem amb la fàmili i amics a la Cerdanya. Quedem per anar a fer uns metrillos a Porté per assolir el cim de la Mine i fer una matinal per ser a dinar a casa que cal menjar la mona!! Ens vestim i cap amunt: en Gaston, en David, l'Àlex, la Tina i jo.Comencen les xerrades entre uns i altres, que si la bici, que si l'esquí de muntanya,.... anem abançant sense adornar-nos compte. Em sento cansat, sense forces,... deu ser el sopar d'ahir?? anar a dormir tard??...... Quan ja portem una bona estona,......la Tina es col.loca al davant i comença a fer un progressiu, osti! si que va ràpida!! Li comento al David que espavili i que la passi per ajudar-la a obrir traça;.... però aquest no pot. Collons! com hi va!!

Primer atac des del primer coll fins el segon coll abans d'arribar al cim de la Mina: la Tina, en David i jo

l'Àlex arresegat!!

La Tina marcant ritme, sembla una alpinista!!


La cresta de la Mine, que ben parit! això si que és fer esquí de muntanya!!!

L'Àlex i en David ben contents

Semblem els 4 magnífics

En David....., haurem de fer una mica de tècnica!!

L'Àlex sobrevisquent com pot al mig de la neu guarra, humida i molt pesada

La Tina,.... "con su estilo de competi"

Les súper traces dels 5 magnífics (falta el gaston que fa de fotògraf i que ha baixat a tranques i a barranques!!! ji,ji,ji!!!)

Quina journée!! a la primavera és quan toca fer esquí de muntanya: neu, bona neu, bona temperatura i bon temps!!

POCA TRAÇA MASSES TRACES.....

Bé, ara arriba el bon temps i hi ha neu a la muntanya ,tot kiski es llença la muntanya, caminadors, esquiadors i raqueteros....quin uns aquests!!!!doncs si nois si, la polèmica torna a resurgir s´han de respectar les traces, companys, normalment les primeres que es defineixent sobre el mantell nival són les dels skis, ja que normalment soms els més matiners i per mi els més autèntics a l´hora de gaudir de la muntanya a l´hivern,podriem discutir-ne moltes hores d´aixó peró és la meva opinió. una miqueta més tard solen sortir els caminadors amb els seu granpons i piolets tot preparats per obrir grans rutes a la nord del bastiments o del pic de la dona; i finalment els últims com si fossin les escurrialles de l´àpat pero normalment són els és abundants arriben els raqueteros, tot emocionats per obrir traces noves i "profundes "el mantell de vall-ter,aquests al meu parè són els pitjors són com un querer i no poder, però bé tothom és lliure de fer el què vulgui anar com vulgui i anar on vulgui només faltaria, per tant en aquestes petites muntanyes nostres es barregent tres especiments diferents amb tres petjades diferents i cadascún lluita per la seva estetica i l´hora comoditat per progressar, arabé el problema bé quan trepitgen la traça dels altres,aquí els més perjudicats són els esquiadors, que normalment són els primers en obrir-la, i després d úna feinada lavoriosa pero agraida ja que veure unes zetes en una pala blanca el meu perè és preciós , moltes vegades l´endemà hi tornes i allò que vas dissenyar amb el teu esforç i il.lusió sembla un camp de patates, després de que els caminadors i raquetros tot espavilats han aprofitat el nostre treball , provablement sense ser-ne conscients, t´han esbardellat la feina, és doncs companys que crec que el millor que podem fer si el que no volem és callar i malaïr els ossos d´algún és respectar-nos uns els altres i cadascú que es faci les traces, l´estètica de la muntanya ens ho agrairà i provablement la nostra satisfacció personal també.
Poca traça, la millor cursa de la temporada de moment, recorregut: tècnic, nerviós i molt ben aprofitat resultat totalment previsible, Kilian-pinsi, miguel-raul, toti-poma, ens va faltar una mica de xispa per fer segons pero bé fer tercers al campeonato nacional sempre és bo, en baroni fent equip amb el david catorzens, xapó o porten a la sang aixó de competir no com d´altres , eh àlex...vull ressaltar que l´edu duia el primer momo d´esquí de muntanya que v`arem tenir ara farà 16 o disset anys quan varem guanyar el campionat de catalunya junior....fa temps d´aixó....és un hyppy,també vàrem trovar a faltar en serrutxo la que serà la revelació d´aquest o el pròxim any, segur,i finalment en miquelet-àlex van fer 33, i la ja mítica parella gaston-sadurní se´n van dur el títol de veteranos per altre vanda en noies com ja era d´esperar...primeres gemma-marta, segones tina-cometti, poc a poc xavales i bona lletra que tot arriba,el magnífic dia es va acabar fent un bocatta a can gusi amb la tina el cunyat el meu pare, i més tard fent un gelatto de la gioconda tot passejant per la rambla amb la vero i en mateuet.El barça que espavili i esperem que en Guardiola no la torni a cagar que no es pot dir mai blat fins que sigui al sac i ben lligat.Veure´m dimarts dos cojones Cesc!!!