Bé, ara arriba el bon temps i hi ha neu a la muntanya ,tot kiski es llença la muntanya, caminadors, esquiadors i raqueteros....quin uns aquests!!!!doncs si nois si, la polèmica torna a resurgir s´han de respectar les traces, companys, normalment les primeres que es defineixent sobre el mantell nival són les dels skis, ja que normalment soms els més matiners i per mi els més autèntics a l´hora de gaudir de la muntanya a l´hivern,podriem discutir-ne moltes hores d´aixó peró és la meva opinió. una miqueta més tard solen sortir els caminadors amb els seu granpons i piolets tot preparats per obrir grans rutes a la nord del bastiments o del pic de la dona; i finalment els últims com si fossin les escurrialles de l´àpat pero normalment són els és abundants arriben els raqueteros, tot emocionats per obrir traces noves i "profundes "el mantell de vall-ter,aquests al meu parè són els pitjors són com un querer i no poder, però bé tothom és lliure de fer el què vulgui anar com vulgui i anar on vulgui només faltaria, per tant en aquestes petites muntanyes nostres es barregent tres especiments diferents amb tres petjades diferents i cadascún lluita per la seva estetica i l´hora comoditat per progressar, arabé el problema bé quan trepitgen la traça dels altres,aquí els més perjudicats són els esquiadors, que normalment són els primers en obrir-la, i després d úna feinada lavoriosa pero agraida ja que veure unes zetes en una pala blanca el meu perè és preciós , moltes vegades l´endemà hi tornes i allò que vas dissenyar amb el teu esforç i il.lusió sembla un camp de patates, després de que els caminadors i raquetros tot espavilats han aprofitat el nostre treball , provablement sense ser-ne conscients, t´han esbardellat la feina, és doncs companys que crec que el millor que podem fer si el que no volem és callar i malaïr els ossos d´algún és respectar-nos uns els altres i cadascú que es faci les traces, l´estètica de la muntanya ens ho agrairà i provablement la nostra satisfacció personal també.
Poca traça, la millor cursa de la temporada de moment, recorregut: tècnic, nerviós i molt ben aprofitat resultat totalment previsible, Kilian-pinsi, miguel-raul, toti-poma, ens va faltar una mica de xispa per fer segons pero bé fer tercers al campeonato nacional sempre és bo, en baroni fent equip amb el david catorzens, xapó o porten a la sang aixó de competir no com d´altres , eh àlex...vull ressaltar que l´edu duia el primer momo d´esquí de muntanya que v`arem tenir ara farà 16 o disset anys quan varem guanyar el campionat de catalunya junior....fa temps d´aixó....és un hyppy,també vàrem trovar a faltar en serrutxo la que serà la revelació d´aquest o el pròxim any, segur,i finalment en miquelet-àlex van fer 33, i la ja mítica parella gaston-sadurní se´n van dur el títol de veteranos per altre vanda en noies com ja era d´esperar...primeres gemma-marta, segones tina-cometti, poc a poc xavales i bona lletra que tot arriba,el magnífic dia es va acabar fent un bocatta a can gusi amb la tina el cunyat el meu pare, i més tard fent un gelatto de la gioconda tot passejant per la rambla amb la vero i en mateuet.El barça que espavili i esperem que en Guardiola no la torni a cagar que no es pot dir mai blat fins que sigui al sac i ben lligat.Veure´m dimarts dos cojones Cesc!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario